Festival Medieval Elx
Raons per a un Festival
El repte per a l’any 2009, a l’hora de dissenyar la programació, consistia a articular la història i conjugar-la amb els orígens i la raó de ser del Festival. Açò és, unir les commemoracions dels anys 1609 i 1709 amb el motiu original del Festival, l’edat mitjana.
I la resposta, creiem que l’hem trobada auscultant la història des del nostre present, és a dir, mirant des d’enguany, 2009, la continuïtat – plena de sobresalts – i la complexitat – misteriosa – de l’esdevindre històric.
D’ací que un dels pilars de l’argument que proposem per a aquest Festival siga el del viatge. Sembla el més discret, davant de la potència que són la guerra i els misteris, però és el que ens ha servit com a fil que reuneix delicadament l’edat mitjana, les commemoracions dels segles XVII i XVIII, i la nostra convulsa mirada des de principis de l’actual mil·lenni.
Tot i que repassar la Història siga com un viatge científic, l’aventura viatgera apel·la també a la fantasia. Per això, en la programació estan la música de les croades, els relats dels cavallers Tirant o Amadís, les fantasies de Simbad el Marí, o les meravelles de Marco Polo
Un viatge, si vol ser versemblant, creïble, no pot ignorar el component violent amb què s’ha escrit la Història. I si hi va haver guerres i atrocitat en l’edat mitjana (un recent llibre sobre el tema es titula A hierro y fuego), també les hi va haver en l’època que commemorem (ja que el 1609 va ocórrer l’expulsió dels moriscos) i també les hi va haver en el segle XX (per això, assumim la feliç, encara que trista coincidència amb l’exposició que recorda el 1939) i és, en fi, obvi però terrible que hi haja guerres hui.
Pense sincerament que la història humana està feta de misteris, per la seua estranya barreja d’amor i violència. Tal vegada per això, els homes i les dones de qualsevol religió apel·len a la fe en les coses sobrenaturals, i invoquen el mateix misteri que recobreix totes les creences: per això, comencem el Festival amb una cerimònia del misticisme sufí i el tanquem amb dos misteris cristians: l’Adoració dels Mags a Jesús i l’Assumpció de la Mare de Déu.
En açò últim radica la poderosa justificació del Festival d’enguany, perquè si la Consueta del 1709 és document de la cadena secular de representacions de La Festa, la decisió del Consell del 1609 perquè tot Elx assumira la pervivència del Misteri és motiu d’orgull i dignitat.
Ambdós centenaris es complementen, des dels seus propis espais: la Consueta, al temple; l’Acta del Consell, al carrer, a l’aire lliure, sense distinció de procedència, estat o condició.
Tota la ciutat, representada a Santa Maria o participant a la plaça.
En suma, misteri i festa.
Antoni Tordera
Director del Festival
