Misteri d’Elx, Patrimoni de la Humanitat
El Misteri d’Elx, la més genuïna senya d’identitat cultural de la ciutat, és un drama cantat d’origen medieval que ha estat proclamat per la UNESCO Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat en l’any 2001.
El Angel de La Magrana entrega la Palma Blanca a la Virgen
Es representa tots els anys els dies 14 i 15 d’agost, tot i que els dies 11, 12 i 13 d’aquest mes es fan funcions extraordinàries prèvie. El drama es realitza a l’interior de la basílica de Santa Maria i narra la Dormició, Assumpció i Coronació als cels de la Mare de Déu. La seua supervivència ha estat possible gràcies a la passió de tot un poble. Malgrat la prohibició que féu el concili de Trento quant a representacions teatrals a l’interior de les esglésies, Elx aconseguí del papa Urbà VIII el 1632 una butla que n’exceptuava la Festa. La perseverància dels il·licitans l’ha convertida en l’últim vestigi d’aquest tipus de manifestacions. La música del Misteri és de diferents èpoques: té cants monòdics, clarament medievals, i polifònics del Renaixement i del Barroc. La interpretació n’és a càrrec d’una capella de cantors no professionals i d’una escolania infantil de veus blanques per als papers de la Maria i dels àngels.
Però si hi ha quelcom que distingeix el Misteri d’Elx és la complexitat de la seua posada en escena, d’inspiració medieval, amb la divisió de l’espai escenogràfic en horitzontal-terrestre i vertical-aeri o celest, i la utilització de ginys aeris que li confereixen gran espectacularitat
Una plutja d’Oripell cau sobre els actors després de la coronació
Al centre del creuer de la basílica s’alça un escenari quadrat (o cadafal) al qual s’accedeix a través d’una rampa (o andador), on té lloc la major part de l’acció terrestre. A la vertical del cadafal o escenari, a la base de la cúpula, s’instal·la un fals cel que amaga l’interior d’aquesta.
Un cop obertes les portes del cel i mitjançant l’ajuda d’una tramoia força complexa, davallarà primer la Mangrana portant al seu interior un àngel missatger de bones noves. Més tard, un segon giny aeri (l’Araceli) davallarà també amb un cor d’àngels per recollir l’ànima i el cos de la Mare de Déu que pujarà al cel per a la seua Coronació. Un tercer giny (la Trinitat) apareixerà per coronar solemnement la Verge Maria, moment en què, des de l’Araceli, la Trinitat i el propi Cel, caurà una pluja d’oripell que omplirà d’un color daurat intens aquest instant memorable i central de la Festa.
